El Dia Mundial de l’Aigua es va crear el 22 de març de 1993 en la Conferència sobre el Medi Ambient i Desenvolupament de l’ONU i se celebra cada any en aquesta data amb un objectiu fonamental: recordar-nos la importància que té aquest líquid per a la supervivència de totes les espècies i per al desenvolupament d’activitats socials i econòmiques. Totes aquelles persones afortunades que comptem amb l’aigua com una cosa quotidiana en les nostres vides, a vegades, no som conscients que existeixen llocs que tenen dificultats per al seu desenvolupament, perquè els és complicat trobar aigua i/o la que tenen a la seva disposició no és potable.
El Dia Mundial de l’Aigua posa en el focus d’atenció que hi ha molta feina per fer per a aconseguir un dels objectius establert per l’ONU, en concret el número 6 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que és: garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots. Tres dades dels molts que faciliten són que “una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre, més de 673 milions de persones encara defequen a l’aire lliure, i dues de cada cinc persones no disposen d’una instal·lació bàsica destinada a rentar-se les mans amb aigua i sabó”.
Tal com va ser concebut el Dia Mundial de l’Aigua, proposem l’exercici de llegir la informació que exposem a continuació. Us donem sis dades sobre aquest bé tan preuat per a convidar a una reflexió posterior i una valoració dels ecosistemes terrestres i aquàtics, els serveis associats a l’aigua (aigua potable, sanejament i salut) i els aspectes socioculturals de l’aigua. Perquè encara avui, no tothom té la fortuna de poder comptar amb l’or líquid del planeta a la seva disposició.
DIA MUNDIAL DE L’AIGUA: 6 DADES SOBRE L’AIGUA
Poca aigua potable
El 70% del planeta és aigua, però tan sols el 0,025% és potable. La raó és que el 96,5% de l’aigua terrestre pertany a doll i oceans, per la qual cosa correspon a aigua salada. L’aigua dolça de la terra representa un 3,5% i no podem beure-la amb facilitat. De l’equació d’aigua dolça, s’elimina un 70% que roman congelada en casquets polars i glacials. I, el 30% restant, es troba en el subsol: rierols, rius, pous o aqüífers.
Recurs sobreexplotat
Dos dels grans problemes d’aquest segle són el canvi climàtic, en el qual una de les seves conseqüències són les sequeres reiterades i accentuades, i el creixement de la població. Ambdues són de les principals causants de l’estrès hídric, terme utilitzat per a referir-nos a una demanda d’aigua més alta que la quantitat disponible durant un període determinat o quan el seu ús es limita per la baixa qualitat de l’aigua. En definitiva, l’ésser humà està exigint més aigua de la que la naturalesa pot oferir-nos. Avui, són 23 els països que viuen en estrès hídric.
Contaminació creixent
Alguna cosa que ens recorda el Dia Mundial de l’Aigua és que ha estat l’ésser humà el que ha contaminat l’aigua. Es coneix que els romans van ser els primers de la història a crear una xarxa de clavegueram a la ciutat, un gran avanç que ha anat evolucionant amb els segles i amb el qual no es van parar a pensar en les conseqüències. Es tracta d’aigua contaminada, és a dir, aquella que pateix canvis en la seva composició fins a quedar inservible i tòxica i que acaba desembocant en rius i mars. Totes les accions que es dediquen a prendre consciència abans d’abocar l’aigua, per a eliminar residus o reciclatge, són molt recents i encara són insuficients.
El balafiament humà
Una persona estatunidenca consumeix 575 litres d’aigua al dia, una australiana 493 litres, 386 a Itàlia i al Japó 374. És necessari que totes les persones fem un ús responsable de l’aigua en les nostres accions diàries. Per exemple, una dutxa hauria de prendre’ns sis minuts, en la qual gastem uns 100 litres d’aigua. Però en realitat, quant temps passes sota l’aigua? Tanques l’aixeta quan t’ensabones? Fes un repàs de com són les càrregues de les teves rentadores, quantes vegades tires del vàter i si són necessàries, i així amb tot allò per a què utilitzis l’aigua.
El menjar és aigua
La relació entre l’aigua i l’alimentació és molt estreta. L’ONU estima que el 70% de la petjada hídrica a nivell mundial està vinculada a la producció d’aliments. L’arròs és el cereal que més aigua consumeix, ja que per a produir un sol quilo, fan falta entre 3.000 i 5.000 litres d’aigua. En canvi, un quilo de llenties uns 1.250 litres. Per a produir solament un litre de llet, es necessiten 1.000 litres d’aigua. La carn és la que precisa de més aigua, per exemple, per a un quilo de vedella es necessiten uns 15.400 litres d’aigua. Amb només aquestes dades, podem arribar a fer-nos una idea del malbaratament d’aigua que suposa la producció d’aliments. Es recomana comprar només el que es necessiti, no malgastar aliments i optar per afegir més proteïna vegetal a la nostra alimentació.
L’aigua condiciona l’educació
Una altra dada important en el Dia Mundial de l’Aigua, que passa desapercebut: el 31% de les escoles no tenen accés a aigua potable. Són dades proporcionades per UNICEF en l'”Aigua Potable, Sanejament i Higiene a les Escoles: Informe Global 2018″. Pots imaginar el que representa aquesta informació? Nens i nenes que no poden beure aigua potable durant l’escola i, quan juguen, no poden rentar-se les mans, la qual cosa implica estar en entorns poc higiènics i res segurs. A més, està vinculat el fet que les nenes deixin d’anar a escola quan comencen a tenir la menstruació per falta d’excusats. Moltes persones no són conscients que en una cosa tan fonamental com el dret a l’educació, intervé l’accés a l’aigua.