En el món de la salut i el benestar, la nutrició va connectada. Dos termes clau que sovint s’entrellacen, però que tenen significats diferents, són alimentació i conducta alimentària. A primera vista, poden semblar conceptes similars, però si explorem més a fons, queda clar que són diferents i que cadascun juga un paper essencial en la nutrició i el benestar de les persones.
ALIMENTACIÓ: MÉS ENLLÀ DE LA NUTRICIÓ BÀSICA
L’alimentació és el procés biològic fonamental mitjançant el qual els éssers humans consumeixen aliments per a obtenir els nutrients necessaris per al funcionament adequat de l’organisme. Es tracta d’una activitat essencial per a la supervivència, que abasta la ingesta, digestió i absorció de nutrients com a proteïnes, carbohidrats, greixos, vitamines i minerals. L’alimentació té un enfocament principalment biològic i es basa en els senyals fisiològics que indiquen la fam i la sacietat. No obstant això, l’alimentació també pot estar influenciada per factors emocionals i culturals, la qual cosa pot portar a eleccions alimentàries específiques.
CONDUCTA ALIMENTÀRIA: LA INTERACCIÓ PSICOLÒGICA DEL MENJAR
La conducta alimentària, d’altra banda, es refereix a les actituds, comportaments i patrons que envolten la manera en què les persones trien, consumeixen i es relacionen amb els aliments. A diferència de l’alimentació, la conducta alimentària no es limita només a les necessitats biològiques, sinó que incorpora aspectes psicològics, emocionals i socials. Les preferències alimentàries, els hàbits, les restriccions dietètiques i les motivacions per a menjar són tots components de la conducta alimentària. Les alteracions en la conducta alimentària poden desencadenar trastorns de l’alimentació.
QUINS FACTORS INFLUEIXEN EN LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA?
Emocions i estrès
Les emocions exerceixen un paper significatiu en la conducta. Les persones sovint recorren al menjar com una manera de combatre amb l’estrès, la tristesa o la felicitat. Això pot portar a patrons d’alimentació emocional, on les persones busquen uns certs aliments per a sentir-se reconfortades.
Cultura i entorn social
L’entorn cultural i social en el qual una persona creix i viu també influeix en la seva conducta alimentària. Les tradicions culinàries i les preferències alimentàries es transmeten a través de generacions, donant forma a les eleccions alimentàries individuals. L’entorn econòmic també exerceix un paper fonamental en l’elecció alimentària, els hàbits i els patrons de consum d’aliments.
Màrqueting i mitjans de comunicació
La indústria alimentària i els mitjans de comunicació tenen un impacte significatiu en la conducta alimentària. La publicitat d’aliments pot influir en les preferències i eleccions alimentàries, promovent tant opcions saludables com indulgents.
Impacte en la salut
Tant l’alimentació com la conducta tenen un impacte directe en la salut i el benestar d’una persona. Una alimentació equilibrada i nutritiva és essencial per a mantenir el funcionament òptim del cos i prevenir malalties relacionades amb la dieta, com l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars. Si una persona no té una alimentació equilibrada, amb tots els nutrients necessaris, és molt probable que tingui problemes amb la seva conducta alimentària.
D’altra banda, una conducta alimentària saludable promou una relació equilibrada amb el menjar, reduint la probabilitat de desenvolupar trastorns alimentaris, com l’anorèxia, la bulímia i l’alimentació compulsiva. Les persones amb una conducta positiva tendeixen a tenir una millor qualitat de vida i una major satisfacció amb el seu benestar general.
CONDUCTA ALIMENTÀRIA I ENTORN FAMILIAR
Ens detenim en aquest punt per a aprofundir en la importància del paper que exerceix l’entorn familiar en la formació de la conducta alimentària dels individus, especialment durant la infància. El tipus d’entorn familiar pot variar segons el nivell socioeconòmic.
Els primers vincles emocionals entre els nens i nenes i les figures primàries de cura, tenen un impacte important en l’adquisició d’hàbits alimentaris i en el desenvolupament posterior dels petits. La qualitat d’aquests vincles afectius influeix en la formació de la conducta alimentària. Si existeix en un entorn familiar pares i/o mares absents i el contacte amb els petits és menys freqüent i menys positiu, s’ha associat a un desenvolupament infantil que probablement té una relació problemàtica amb el menjar.
La presència de trastorns alimentaris en l’entorn familiar, també pot influir en la conducta alimentària dels fills i filles. Per exemple, un entorn que està constantment amb restriccions alimentàries, dietes restrictives, anorèxia, bulímia o un altre trastorn, poden transmetre les seves preocupacions alimentàries i conflictes als més petits.
L’ALIMENTACIÓ I LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA…
Són dos pilars interconnectats però diferents en la vida de les persones. Reconeixent i equilibrant aquests dos aspectes, les persones poden prendre decisions informades i saludables sobre la seva dieta, promovent una vida saludable i un benestar òptim.