La contaminació del medi ambient és quan s’introdueix en el terra, l’aigua o l’aire un element que els causa un mal. Aquest mal pot durar més o menys temps, fins i tot pot arribar a ser permanent. En conseqüència, s’altera el funcionament natural negativament.
Encara que ho associem al medi ambient quan parlem de contaminació, també pot tractar-se d’una localitat, una persona o una espècie.
Hi ha tres criteris fonamentals per a classificar la contaminació: segons el medi que afecta, el mètode contaminant i l’extensió de la font.
Classificació de la contaminació del medi ambient:
Segons el medi que afecta:
Contaminació atmosfèrica o ambiental: és el tipus de contaminació més conegut. Ocorre quan s’alliberen substàncies químiques a l’atmosfera. Per tant, passa a través de l’aire. El que més produeix aquest tipus de contaminació és l’alliberament de CO₂, metà i fum de la combustió. Pot afectar tant nivell local com a nivell global.
Hídrica o de l’aigua: es produeix quan s’alliberen o emeten deixalles o substàncies que contaminen l’aigua. Això altera o complica la vida dels animals marins i de les persones. Pot convertir l’aigua en no potable, fins i tot pot provocar infeccions i malalties als qui estiguin en contacte amb ella. Normalment, és a causa de llençar residus domèstics i industrials.
Sòl o subsòl: quan es filtra matèria contaminant en el terra que l’altera de manera física i química. Algunes de les conseqüències són: el terra es torna inhabitable, es contaminen aigües subterrànies o no pot créixer vida al voltant del terra afectat.
Segons el mètode contaminant:
Radioactiva: es produeix quan s’alliberen o dispersen materials radioactius. Afecta a qualsevol superfície. És una de les contaminacions més perilloses i agressives. Ocorre a causa d’un accident, per l’ús de material radioactiu o quan s’emmagatzema material radioactiu quan ja no es necessita.
Química: en general passa quan es produeixen els altres tipus de contaminació pels mètodes ja descrits. Es van acumulant residus químics que acaben contaminant també. Pot afectar l’aigua, la terra, el menjar…
Tèrmic: potser és una de les contaminacions menys conegudes, però no per això deixa d’existir. És quan augmenta la temperatura del medi a causa de l’activitat humana. És un dels causants del canvi climàtic.
Visual: aquest concepte fa referència quan, per culpa de l’activitat humana, s’altera el paisatge natural visualment. És a dir, a causa de l’augment de construccions, els paisatges rurals o urbans es veuen afectats i el paisatge ja no es veuen iguals. Ara veiem més edificis, torres elèctriques, cartells publicitaris, carreteres, en lloc de natura i espais verds. És en referència al que veiem en el nostre entorn.
Acústica: quan el soroll o la música d’un entorn supera certs decibels i molesta als que habiten prop d’aquest soroll. En general és conseqüència de l’activitat humana.
Lumínica: quan la llum artificial és excessiva, és més de la que es produeix de manera natural, i interfereix als observatoris i astrònoms poder observar el cel en condicions idònies. També provoca la pèrdua de l’orientació i canvis en els bioritmes i afecta la vida dels animals. Es nota especialment de nit prop de les grans ciutats.
Electromagnètica: és la contaminació que produeixen equips electrònics. Com per exemple els ordinadors, la televisió, les torres d’alta tensió, les antenes o els electrodomèstics.
Genètica: ocorre quan es transfereix material genètic a les plantes, ja sigui de manera controlada o no. Pot afectar una població o a una espècie en concret i la biodiversitat genètica.
Alimentària: quan es troben substàncies en els aliments que afecten de diferent forma als qui els consumeixen.
Segons el rang d’extensió de la font contaminant:
Puntual: l’agent contaminant es troba en un punt concret.
Lineal: la contaminació passa en una línia.
Difusa: la contaminació es troba de manera homogènia en una àrea.