Abraham Maslow va ser un psicòleg humanista que va establir una teoria sobre les motivacions i necessitats humanes, el que ens fa actuar de la forma en la que ho fem i no d’una altra manera.
Aquesta teoria comunament denominada Piràmide de Maslow, estableix que les nostres accions neixen d’una motivació a dirigir-nos cap a un objectiu que és cobrir certes necessitats. Aquestes necessitats es poden ordenar segons la importància que tenen per a assegurar el nostre benestar.
És a dir, hi ha una jerarquia de les necessitats que té l’ésser humà. A mesura que l’ésser humà va satisfent les necessitats més bàsiques, desenvolupa necessitats i desitjos elevats, més complexos.
El que li va moure a investigar aquesta teoria era descobrir què és el que fa a la gent més feliç i el que poden fer per a millorar el seu desenvolupament personal i autorealitzar-se. És per això que va partir de la base que cada ésser humà té un desig innat per a autorealitzar-se. Tots tenim la capacitat d’aconseguir els nostres objectius, sempre que l’ambient sigui propici.
Els objectius que tenim a cada moment depenen dels que ja hem aconseguit i de quins ens queden per aconseguir segons la piràmide de les necessitats.
En la Piràmide de Maslow hi ha 5 nivells de necessitats, les més bàsiques es troben en la base, per tant, seran les primeres que hem d’aconseguir. Les més complexes estan en la part alta. No podem passar a un nivell superior fins que no hàgim aconseguit les del nivell en el que ens trobem.
Aquestes necessitats són: fisiològiques, de seguretat, d’afiliació, de reconeixement i d’autorealització. Comencem per les fisiològiques i avancem en l’ordre esmentat que és l’ordre d’importància que tenen.
Es poden subdividir en dos grups: les deficitàries (fisiològiques, de seguretat, d’afiliació, de reconeixement) i de desenvolupament del ser (d’autorealització).
La diferència és que les deficitàries fan referència a una cadència, mentre que les de desenvolupament del ser es refereixen a les ocupacions de l’individu. Satisfer les deficitàries és vital per a no tenir sentiments negatius . Per contra les de desenvolupament del ser són importants per a assegurar el creixement personal per a créixer com a persona.
Els 5 nivells de la Piràmide de Maslow:
Necessitats fisiològiques: són les necessitats vitals, les més bàsiques per a sobreviure, són d’ordre biològic, trobem, entre altres necessitats: de respirar, de beure aigua, de dormir, de menjar, de sexe, de refugi. En resum, són les que fan que seguim amb vida, per això són les més bàsiques. És important cobrir-les ja que en cas contrari no podrem cobrir les següents.
Necessitats de seguretat: són la conseqüència d’haver complert les anteriors. Orientades a la seguretat personal, a l’estabilitat i la protecció de la persona. Entre elles trobem: la seguretat física, de treball, d’ingressos i recursos, de la família, de la salut…
Necessitats d’afiliació: són les necessitats dels individus per a establir vincles afectius, de crear un entorn social. Per exemple, casar-se, formar una família, pertànyer a una comunitat o a un club social, fer amics, etc.
Necessitats de reconeixement: aquestes permeten enfortir l’autoestima. És el reconeixement cap a la pròpia persona, els assoliments particulars i el respecte cap als altres. Si les cobrim, ens sentirem segurs de nosaltres mateixos i que tenim un valor dins de la societat. En cas contrari ens sentirem inferiors i sense valor. Hi ha dues categories: la inferior (incloem el respecte dels altres: l’estatus, la fama, la glòria, el reconeixement, etc…) i la superior (el respecte per si mateix: l’autoconfiança, la competència, l’assoliment, la independència i la llibertat).
Necessitats d’autorealització: són les necessitats internes de desenvolupament espiritual, moral, buscar una missió o objectiu en la vida, fer un voluntariat, etc.