FOMO és un acrònim de l’anglès que significa fear of missing out, “por de perdre’s alguna cosa” o “temor a deixar passar”. Reconegut per psicòlegs, la síndrome de FOMO és una patologia psicològica produïda pel desenvolupament d’Internet i l’avanç de la tecnologia. Aquesta aprensió de pensar que podries estar vivint experiències gratificants de les quals un/a està absent, està en alça i es pot convertir en una càrrega psicològica realment preocupant.
L’avanç de la tecnologia i la possibilitat d’estar tot el temps connectats amb el que altres persones estan fent, provoca aquesta ansietat social, aquesta por de perdre’s oportunitats, experiències i informació. El fet de voler ser acceptat per altres individus i no sentir-se exclòs com a entitat social, és una necessitat psicològica provada i s’aviva pel fet d’estar connectats 24/7, influint en la salut psicològica de les persones.
Pots analitzar el teu nivell de FOMO amb aquest senzill qüestionari.
El FOMO i les xarxes socials
Amb les xarxes socials tenim la possibilitat d’estar al corrent de les activitats que fan les persones a les quals seguim, exposant totes aquestes situacions que podríem estar fent nosaltres en un precís moment. Ocorre que som espectadors d’una infinitat d’opcions que no podem abastar i acabem per desenvolupar la percepció que uns altres estan tenint millors experiències que les nostres. La sensació que la nostra vida és menys interessant que la del nostre al voltant, perdent per complet el contacte amb la realitat i entrant en el fals joc de la imaginació, les suposicions i la interpretació, resultant molt nociu per a la nostra salut emocional.
Les causes i conseqüències de FOMO
Existeix un patró més o menys marcat, entre les persones que pateixen FOMO. Sol tractar-se de persones que tenen una autoestima baixa, que senten que són inferiors a la resta de persones i que no es donen valor a si mateixes. Són persones que tenen una mala relació amb les xarxes socials i que, gran part del seu temps, l’empren en elles, podent desenvolupar un trastorn si arriba a convertir-se en una addicció. A tot aquest context, se li suma un últim factor i és el sentiment de solitud. Les persones que se senten soles, tenen la necessitat d’augmentar la seva vida social fent ús de les xarxes socials, la qual cosa les torna propenses a patir FOMO.
I és que, segons un estudi del Dr. Andy Przybylski en el qual va investigar la capacitat dels més de 2.000 participants de desconnectar dels Telèfons intel·ligents, va descobrir que: FOMO té una major intensitat entre la gent jove i, en particular, en homes joves. Com més baix és el nivell de satisfacció social, més FOMO. Els individus que més valor donen a les xarxes socials i més temps els ocupa en les seves vides, desenvolupen FOMO.
La recerca posa el focus en les conseqüències que pot tenir en la salut mental, podent produir depressió o ansietat entre les persones que el pateixen. De fet, aquest fenomen que es dóna en les xarxes socials d’intentar mostrar com es desitja ser i no com s’és en realitat, genera la percepció que la vida està lliure d’inconvenients, que no existeixen els problemes, que és sempre interessant i atractiva. Això provoca en gran part de la població, especialment en els joves, que la seva identitat social es formi a través d’aquest miratge, la qual cosa perjudica greument la salut i que acaba per tenir conseqüències psicològiques amb el temps.
Símptomes del FOMO
- Fer un ús excessiu de les xarxes socials.
- Sentir molèstia i empipament quan uns amics o familiars parlen d’un esdeveniment al qual no vas poder assistir.
- Por al fet que altres persones del nostre entorn tinguin experiències més satisfactòries i estimulants que les pròpies.
- Tenir ansietat quan no es té coneixement del que estan fent amics i familiars.
- Sentir preocupació en conèixer que les amistats estan gaudint i passant-s’ho en gran sense un mateix.
- Ser molt actiu en les xarxes socials per a no perdre’s res del que està passant, ni del que fan altres persones.
- Sentir frustració i empipament quan, a causa de les obligacions laborals i/o familiars, no es pot formar part dels plans socials.
- Tenir la necessitat de publicar constantment en xarxes socials tot el que s’està fent, especialment aquelles que són positives, evitant mostrar les que no ho són.
- Que resulti impossible desconnectar de les xarxes socials quan s’està vivint una activitat divertida i estimulant com, per exemple, comentar una sèrie mentre s’està veient, publicar fotos d’una experiència mentre s’està vivint, etc.
- Sentir por a no ser prou important en les xarxes socials.