Les sequeres, fenòmens naturals que han afectat diverses civilitzacions al llarg de la història, s’han convertit en una preocupació global amb conseqüències econòmiques i humanes devastadores. Des del començament del segle XXI, aquests períodes crítics d’escassetat d’aigua han experimentat un augment del 30%, segons dades de l’ONU.
Al llarg dels segles, les sequeres han deixat la seva petjada en civilitzacions com els maies, els qui invocaven al déu Chaac per a obtenir pluges que revitalitzessin els seus cultius. Però és que l’absència de pluges és una situació que continua afectant avui dia aproximadament 55 milions de persones cada any. La història ens ensenya que la sequera és, per tant, un recordatori de la persistència d’aquest desafiament al llarg del temps i que va en augment.
LA REALITAT DESPRÉS D’UNA SEQUERA
És crucial comprendre la diferència entre sequera, aridesa i sequera estival. La sequera es defineix per un dèficit d’aigua en una àrea durant un període específic, sent la falta de pluja la variable fonamental. Segons l’informe Droughts in numbers 2022 de l’ONU, la quantitat i durada de les sequeres ha augmentat un 30% des de l’any 2000, vinculat en part al canvi climàtic i a temperatures elevades que incrementen l’evaporació.
Sergio Vicente, professor de Recerca de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, destaca que encara que les sequeres no poden preveure’s meteorològicament, els seus impactes poden mitigar-se amb una gestió adequada de l’aigua.
CONSEQÜÈNCIES MULTIDIMENSIONALS DE LES SEQUERES
Les seqüeles de les sequeres abasten múltiples nivells: mediambiental, econòmic, social i cultural. Ambientalment, es generen efectes adversos en la contaminació i en la producció vegetal. A nivell econòmic, sectors com l’agricultura, la producció hidroelèctrica i la qualitat de l’aigua es veuen directament afectats, portant a la inseguretat alimentària, desocupació i pobresa.
L’Organització Mundial de la Salut alerta que les sequeres amenacen els mitjans de subsistència de milions de persones, amb pèrdues econòmiques mundials del voltant de 124.000 milions de dòlars entre 1998 i 2017, i més de 650.000 pèrdues humanes entre 1970 i 2019, sent més del 90% en països en desenvolupament.
EL MAPA DE LA SEQUERA EN L’ACTUALITAT
En els últims mesos, països com Xile, Argentina, Somàlia i Madagascar han experimentat sequeres que han captat l’atenció global. Espanya, França, Itàlia, el Marroc i Algèria també es troben entre les zones més afectades. Sergio Vicente destaca la severitat en les conques de Catalunya i Guadalquivir a Espanya, pronosticant pèrdues en la producció de cereals de secà.
A Xile i el nord d’Argentina, la prolongada sequera ha provocat pèrdues agrícoles significatives, mentre que al Sahel i l’est d’Àfrica, la situació social, política i econòmica magnifica els impactes de la sequera, amb casos de migracions i mortalitat per falta d’alimentació.
SOLUCIONS PER A MITIGAR ELS EFECTES DE LES SEQUERES
Són fenòmens cíclics, però cada vegada més freqüents i severs, amenacen de canviar el món si no actuem immediatament. Aquesta situació de falta d’aigua, que inicialment afectava principalment a Àfrica, ara s’expandeix a tots els continents, des d’Àsia i el Pacífic fins a Europa.
Per a contrarestar els efectes de les sequeres, és necessari optimitzar l’ús de l’aigua, fomentar l’eficiència hídrica i adoptar eines de control de recursos hídrics. La inacció podria portar al fet que més del 75% de la població mundial es vegi afectada per les sequeres per a l’any 2050, segons adverteix l’ONU. Abordar aquesta situació global requereix mesures immediates i col·laboratives per a construir sistemes resilients capaços de fer front a les sequeres i preservar el nostre planeta per a les generacions futures.
IMPACTE IMMINENT
Si no es prenen mesures, ens dirigim cap a un futur on l’aigua dolça i els terres productius seran un somni llunyà per a milers de milions de persones. Es calcula que per al 2050, 216 milions de persones podrien ser forçades a emigrar a causa de les sequeres. Aquest escenari no sols afectaria milions, sinó a milers de milions de persones, generant tensions, fam i enormes pèrdues econòmiques que afectarien a tota la població global i obstaculitzarien el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’ESPERANÇA EN L’ADVERSITAT: LA SOLUCIÓ
Encara que la magnitud del desafiament és considerable, existeix esperança. A diferència d’altres perills, les sequeres són predictibles i es desenvolupen lentament, la qual cosa permet anticipar-se a elles. La clau radica en l’intercanvi massiu de coneixements, la capacitació, la bona governança i un finançament adequat. Les comunitats afectades per la crisi del canvi climàtic necessiten suport per a adaptar tècniques agrícoles, gestionar la terra i desenvolupar la resiliència.